Article d’opinió signat per Andreu Suriol, President de la Cambra de Tarragona.
“Molt em temo que el desgavell a Can Volkswagen no ha fet més que començar. Tant de bo anés errat i les conseqüències del barroer trucatge de milions de vehicles (onze, segons ja ha reconegut la marca) no tingués el cost social i econòmic que molts patim que acabi tenint.
La sempre orgullosa indústria automobilística alemanya (sovint amb raó per la qualitat i precisió de la seva producció) ha sofert una clatellada al seu prestigi de la que li costarà refer-se’n. No em costa imaginar que asiàtics i americans (els descobridors del pastís) no tinguin ja un pla per aprofitar-se’n d’aquest escarni. Vet aquí la competència, que mai no dona treva.
Però el que a mi em preocupa, a banda de que la justícia alemanya i internacional actuï i posi als estafadors al seu lloc com més aviat millor, és el dany que això provocarà no a una marca en particular, ni a una economia en concret (que, per a més inri, és la locomotora d’Europa) sinó com tacarà al Made in EU (Unió Europea), atesa la importància que les exportacions tenen en el redreçament econòmic.
Trobo que les reaccions i sancions, a dia d’avui, han estat massa discretes, gens exemplaritzants, i no m’agradaria que Alemanya acabés amagant sota la catifa el que és un vergonyós capítol dins la seva història empresarial.
Em preocupen també els milions de compradors d’arreu als qui se’ls ha donat gat per llebre. I sobretot, pateixo pel malestar dels milers de treballadors de les plantes i filials, com és el cas de Seat a Barcelona, que tenen l’ai al cor. Trobaria inadmissible que, al final, consumidors i treballadors del grup acabessin pagant els plats trencats provocats per una banda de desaprensius, per dir-ho de forma suau. Com també lamentaria que Alemanya només es preocupés dels empleats de casa i passés la factura a altres plantes i filials, que tampoc hi tenen res a veure.
Tant de bo quan es publiqui aquest article la Cancellera Merkel hagi reaccionat com cal (no vull ni pensar com s’hauria posat aquesta senyora si els sapastres haguessin estat alts directius grecs o espanyols). Com també espero que el nostre ministre d’Indústria, en un tema tant delicat com aquest i a on hi ha tant en joc, s’informi bé abans d’obrir la boca i no digui el primer que li passi pel cap.
Per últim, i ho deia abans, lamentaria que aquesta estafa posés a tota la indústria alemanya i per extensió a l’europea dins el mateix sac. A casa nostra, a Tarragona, s’hi aixequen multinacionals industrials de les que tots ens n’hem de sentir orgullosos, no només perquè creen llocs de treball i riquesa, sinó perquè són un exemple de gestió responsable i sostenible. I, sobretot, curosa amb les persones i l’entorn. Empreses que han esmerçat i esmercen cada any molts diners i esforços per fer les coses el millor possible i que no es mereixerien que l’afer Volkswagen esquitxés el més mínim la seva credibilitat i prestigi”.
