La Cambra de Tarragona ha emès una nota de valoració als Pressupostos Generals de l’Estat en aquests termes:
"Dels 417 milions d’euros pressupostats per Tarragona pel 2015, quants se n’acabaran executant?
La llista d'infraestructures del transport de les Comarques de Tarragona “agraciada” pels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2015 arrossega demandes històriques, en molts casos inexplicables. La proposta d'inversió per l’any vinent apaivaga, només en part, el retard en les obres del Corredor del Mediterrani: la connexió Tarragona-Castelló en alta velocitat es farà tres anys tard; i el tercer fil patirà una demora, com a mínim, fins el 2017. Aquests endarreriments resten competitivitat al Port de Tarragona, el sector industrial i logístic, i al conjunt de l’economia, injustificables en un moment de baix creixement econòmic com l’actual.
Amb tot, la Cambra de Tarragona es mostra esperançada amb l'impuls previst pel Corredor del Mediterrani, perquè amb els Pressupostos Generals de 2015 Tarragona va camí de deixar de ser la vergonya ferroviària d'Europa amb un coll d'ampolla de 40 quilòmetres i amb una sola via entre Tarragona i Vandellós: via fèrria situada en un dels deu corredors econòmics més importants del món. Però això no serà una realitat fins el 2019, si no hi cap més contratemps pressupostari.
De moment, les licitacions d'obres realitzades a principis de 2014 per l'adaptació del tercer fil encara no s'han materialitzat, com a exemple de la dinàmica a que ens té acostumats el Ministeri de Foment.
"Proposaria, que a any vençut, es presentessin les quantitats finalment executades del total pressupostat per l’Estat, seria un exercici molt saludable de transparència i evitaria les actuals distorsions", ha assenyalat Albert Abelló, President de Cambra Tarragona.
La inversió prevista a l'A-27 permetrà reprendre les obres fins a Valls, però aquesta autovia no té cap sentit si no es té la previsió de connectar-la amb el Cantàbric. Aquest tram fins a Valls havia de posar-se en servei el 2009.
Un estudi realitzat enguany pel Consell de Cambres de Catalunya posa de manifest que el dèficit d'infraestructures públiques de transport a Catalunya en la darrera dècada no s'ha reduït respecte al conjunt d'Espanya (4,2 punts percentuals menys). Ni tampoc la correlació entre infraestructures i la seva aportació al PIB estatal (cinc punts per sota). I, encara, en termes per càpita, Catalunya en relació a la mitjana espanyola rebia un 42 cent menys.
