Continua la desinversió en infraestructures. Des de la Cambra de Tarragona ens preguntem com es possible que les inversions en infraestructures a Tarragona caiguin un 14,39 per cent respecte el 2015? Seria molt convenient que l'Estat publiqués paral·lelament a l'anunci dels Pressupostos del 2016, també, l'execució de l'obra finalitzada el 2015. La Cambra de Tarragona estima que dels 417 MEUR només se'n van executar aproximadament el 85,3 per cent l'any anterior. Per tant, la desinversió de l'Estat continua sense fer efectives unes infraestructures que ens permetrien sortir millor i abans de la crisi.
Per fi, el ferrocarril és estratègic. El 52,5 per cent de les inversions a Tarragona es destinen a millores ferroviàries. A finals del 2016 esperem que sigui possible carregar mercaderia fins al centre d'Europa, i no s'endarrereixi novament com el 2015. Aquesta inversió és imprescindible per garantir la competitivitat de les empreses de Tarragona, però també perquè no se'ns escapin les inversions. Lamentem profundament que el tram Tarragona-Vandellòs-Castelló s'estigui realitzant en ample ibèric, quan l'alta velocitat arriba fins a Castelló i fins a l'Estació del Camp. Novament una incongruència inexplicable.
L'A-27 pren forma 30 anys després de projectar-se i deu anys després del clam unànime de les Corporacions i entitats empresarials i administracions locals. En els tres primers trams en obres fins a Valls continuen a bon ritme els treballs. I els pressupostos contemplen posar fil a l'agulla al túnel del Coll de Lilla: recordem la necessitat que hi puguin circular vehicles de mercaderies perilloses per evitar el sobrecost d'11 milions d'euros anuals que suporten les empreses per haver de recórrer un major itinerari fins el Vendrell i connectar amb l'AP-2.
L'A-7, la gran oblidada. L'Estat, acostumat a eixos radials encara no entén que A-7 forma part de l'espina dorsal de la nostra economia, i per això és necessari garantir una autovia de peatge i una de lliure peatge per suportar la intensitat de tràfics que travessen el nostre territori. Tant al sud de les Comarques de Tarragona, com al nord (des d’Altafulla-Torredembarra fins a Santa Margarida i els Monjos) -on els col·lapses i la convivència urbana acostuma a ser ja crucial, no es dona cap resposta, ni cap mena de solució.
Jocs Mediterranis. Lamentem que, de moment, no s’hagi constatat cap partida pels Jocs Mediterranis. Com també que mentre l’Estat central es reforça econòmicament reparteix engrunes a les comunitats autònomes i continua amb el seu criteri radial de les infraestructures.
