Article d’opinió signat per Andreu Suriol, president de la Cambra de Tarragona.
“En el moment d’escriure aquests línies he escoltat, gairebé com a música de fons, que el conductor del Telenotícies, tot comentant l’estira-i-arronsa electoral, posava l’èmfasi en que “el Corredor ha entrat en campanya”. I jo que me n’alegro, he pensat.
I de fet me n’alegro i molt. És més: ja seria hora que els assumptes lligats directament a la mobilitat de les persones i les coses, entenguis les infraestructures, assolissin en campanya electoral el pes que es mereixen, atesa la importància cabdal que acaben tenint en la dinamització econòmica d’un territori i en el benestar i seguretat de les persones. I aquesta és una qüestió, com se n’hi diu avui en dia, transversal. De fet, poques són tant transversals com aquesta. Malgrat, insisteixo, que el debat al voltant d’aquest tema sigui moltes vegades superficial i previsible, quan hi és.
M’agradaria que en el cas del Corredor del Mediterrani, l’A-27, el tercer fil, l’Estació de Tarragona, els accessos a l’Estació de l’AVE, la definició del projecte de BCN World... (la llista és llarga, massa llarga), els candidats per les diferents formacions polítiques fossin capaços no només de posicionar-s’hi, sinó de comprometre-s’hi. I, amb un assumible marge d’error, posar-hi terminis i xifres de com ho resoldrien ells si tinguessin responsabilitats de govern.
Algú pot estar pensant en llegir això: “Andreu somies truites!” Potser si. Però si tots féssim un pensament i en la tria d’una opció o altre hi pesessin factors claus, com els que he exposat, les truites serien de riu o de patata i les tindríem al plat. Mentre no exigim als nostres candidats més concreció, compromís i responsabilitat amb el territori, ens seguiran fent beure al galet. I després no s’hi valdrà a queixar-se per les minses partides (per no dir engrunes) que ens arriben a Tarragona en format de Pressupostos, que, per a més inri, s’acaben executant en un 50 per cent.”
