Article d’opinió signat per Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona. “Properament entrarà en servei el tram ferroviari entre Tarragona i Vandellòs, la qual cosa permetrà que desaparegui el darrer coll d’ampolla en via única del Corredor Mediterrani. No obstant això, la seva construcció no ha estat mancada de crítiques, com ara el retard de més de vint anys per executar 64 quilòmetres de via, o bé que la seva inauguració provocarà una nova discontinuïtat en la xarxa d’alta velocitat, ja que el tram entre Castelló i Tarragona s’ha executat, inexplicablement, en ample ibèric.
Aquesta variant ferroviària entre el Camp de Tarragona i Vandellòs suposa la consolidació d’una reordenació que respon a una lògica ferroviària metropolitana i regional, que ha suposat: primer situar l’Estació del Camp a la perifèria dels nuclis urbans de Reus i Tarragona (2006). I segon, construir un nou corredor Tarragona-Vandellós. És a dir, queda completada la connexió de la LAV del Mediterrani amb la de Madrid-Barcelona-frontera francesa en forma de T i amb estacions perifèriques dins a l’àrea.
Ens agradi o no estem davant d’un model ferroviari que s’ha imposat al model urbà i territorial del Camp de Tarragona, que és dispers i extens. Això ha provocat que l’encaix no hagi estat prou mesurat des del punt de vista del servei ferroviari.
L’estació de Salou, nucli turístic de primer ordre, amb una mitjana de 400.000 passatgers a l’any queda relegada a un sol baixador a PortAventura, amb serveis mínims directes amb Barcelona.
Per la seva banda, Reus i Tarragona han perdut la possibilitat de disposar de trens Avant. Amb el greuge que això li suposa a la seva comunitat universitària i als sectors empresarials, sobretot al turístic. Cal tenir en compte que el 80 por cent de la mobilitat de l’àrea correspon a trajectes que tenen com a destí i origen Barcelona, els quals obtindran molt poques millores amb la posada en funcionament d’aquest nou model ferroviari.
Davant d’aquesta situació demanem als agents territorials que continuem treballant activament amb els recursos de que disposem. No serveix de res ser pessimistes o continuar queixant-nos. Cal actuar i posar en valor el sistema ferroviari que tenim, proposant les millores que siguin necessàries per tal de que els serveis comuniquin espais i persones. I generin activitat i coneixement.
Potser ens convindria fer com a França, que amb una experiència més dilatada en alta velocitat ferroviària i amb tot tipus d’estacions urbanes i perifèriques centren els seus esforços en posar en valor les estacions que tenen, a través de mesures que ens convindria implementar. Com ara: creixement d’infraestructures de connexió amb nuclis urbans (vial de Sant Ramon o connexió del Camp de Tarragona amb la carretera del Catllar, entre d’altres). Millorar la intermodalitat (ferroviària/sistemes de transport públic/taxi). Projectar una zona d’activitats vinculada a l’estació. O promocionar el turisme o l’atracció de noves empreses.
En això estem i en això seguirem treballant per aconseguir dotar-nos d’uns nusos de comunicació idonis, sostenibles i ajustats a les necessitats de les empreses i, sobretot, de les persones de les Comarques de Tarragona”.
