Article d’opinió signat per Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona.
“El 8 d’octubre farà deu anys de l’arribada de El Corte Inglés a Tarragona. Una dècada que ens ha passat volant, però si mirem pel retrovisor descobrirem que en tot aquest temps els canvis han estat enormes a nivell empresarial, econòmic i social. Com hem canviat!
El desembarcament a casa nostra del gegant comercial es va produir enmig d’una crisi financera sense precedents, que va arrossegar a més de mig món. I l’aniversari ens agafa patint una pandèmia global que ni els més vells recordaven. Cap d’aquests dos fets estan directament relacionats amb el tema que ens ocupa, però és ben cert que sense aquests deu anys de El Corte Inglés la situació de la nostra ciutat seria molt diferent. No en tinc cap dubte.
Des d’un primer moment disposar d’aquesta marca va reforçar, encara més, la nostra capitalitat comercial. I no només això, sinó que per la seva atracció geogràfica, poder d’oferta i capacitat de generar valor (per començar, amb la creació de llocs de treball) ha estat un decisiu revulsiu per plantar cara als moments difícils que hem viscut en aquests anys i estem patint ara amb la crisi provocada per la Covid-19.
Tenir al costat a El Corte Inglés ha estat el millor regal per a Tarragona, per això des d’aquestes línies vull agrair-los-hi públicament la seva aposta per la ciutat i el territori.
Fa deu anys, amb motiu de la inauguració, vam assenyalar que amb El Corte Inglés entràvem de ple a la Champions League. Ara podem dir que, a més de jugar-la, l’hem guanyat. El nostre posicionament comercial a Catalunya és indubtable i es complementa per la força de la resta d’actius com són el Mercat Central, Parc Central, Les Gavarres, Carrefour, el futur Ten Brinke i el necessari comerç urbà i de proximitat.
Si la majoria d’àrees comercials que he apuntat tenen una clara estratègia de futur, a més de la iniciativa necessària per continuar empenyent i creixent malgrat els obstacles del camí, el comerç urbà em fa patir.
I aquest patiment, que primer va ser inquietud, ve de lluny. Abans de que es posés la primera pedra de El Corte Inglés, a la Cambra de Tarragona vam elaborar un acurat estudi i disseny de com crèiem que hauria de ser la part superior de la Rambla per, no pas contrarestar l’arribada del nou equipament, sinó per afavorir que cap dels diferents models comercials que conviuen a la nostra ciutat es quedés endarrerit. El projecte, escrit, dibuixat i degudament valorat, suposava la peatonalització de les dues coques a tocar del Balcó i una major dignificació i especialització de l’oferta comercial i de restauració. L’administració el va arxivar.
Anteriorment havíem identificat el Triangle d’Or del comerç urbà per demanar que es potenciés la seva promoció com a actiu, fins i tot Premium, de la ciutat per atraure un nou perfil de client. L’administració el va arxivar.
Enteníem i entenem que, malgrat la realitat de l’oferta d’aparcament a la ciutat, ens cal, i així ho vam reclamar, una política homogènia de preus prou atractiva com per captar públic cap al centre que no només comprés, sinó que a més omplís els restaurants. Vam proposar una tarifa plana, especialment per les tardes i vespres del dissabte. L’administració va aplicar descomptes i rebaixes als de titularitat municipal.
Davant la desertització comercial, sobretot a la Rambla Nova, vam fer arribar a tots els grups polítics que optaven a les darreres eleccions municipals un dossier on s’hi recollien vàries propostes com la de treballar per tal de que Tarragona fos declarada municipi turístic i qui ho desitgés pogués obrir en diumenges, coincidint amb l’activitat creuerística. Aquesta no només es va arxivar, sinó que l’administració Ricomà s’hi va regirar en contra quan vam gosar tornar-la a proposar.
I no em voldria descuidar de la badada històrica que va suposar la pèrdua d’Ikea durant el mandat de Ballesteros.
Malgrat la passivitat de l’administració, a la Cambra de Tarragona no defallirem i seguirem fent tot el que convingui per fer sentir la nostra veu allà on calgui i davant de qui sigui. El comerç és decisiu, és negoci, són llocs de treball, és seguretat, és vida...
No podem ni volem renunciar a cap model comercial. La seva complementarietat és la nostra força. Per això avui vull posar com a exemple la tasca de El Corte Inglés i felicitar-los per la feina ben feta. Tot esperant que algun dia l’administració faci la seva”.
