Notícies de la Cambra

Pla de xoc a favor del comerç de Tarragona

La Cambra ha presentat el document “Pla de xoc per dinamitzar el centre comercial de la ciutat de Tarragona”, un document a favor d’impulsar tot un seguit d’iniciatives per revitalitzat el comerç en un moment en el que pateix una forta desertització en artèries tan emblemàtiques com són la Rambla Nova.

I que reproduïm:

“No podem esperar més. Tarragona centre necessita un pla de xoc per mantenir i atreure l’activitat comercial. Actuacions que retornin el dinamisme social i cívic de la ciutat. La desertització dels centres urbans és una constant generalitzada, tot i que moltes ciutats li han donat la volta amb la implicació de tothom, noves idees i una gestió professionalitzada de l’espai urbà.

El tancament constant d’establiments emblemàtics i de marques reconegudes està malmetent de forma continuada el posicionament comercial al centre urbà de Tarragona.

Avui per avui, el centre de la ciutat va perdent la seva identitat com a espai de compres. La manca d’actuacions públiques, coordinades amb el sector privat, ens ha portat a un carreró sense sortida: o actuem o perdem el petit comerç del centre. La principal arteria comercial, la Rambla Nova, s'està morint i l'únic que fa la ciutat és donar-li el condol. 

L'Ajuntament no pot ser-ne només espectador del seu deteriorament, calen polítiques actives de promoció i ajuts puntuals als negocis.

La Cambra de Tarragona ha reivindicat sempre la necessitat de dur a terme intervencions urgents davant el canvi de paradigma al qual s’enfronta el sector comercial. I ho ha fet amb propostes concretes, estudiades i desenvolupades com la remodelació i peatonalització de les coques superiors de la Rambla Nova, l’any  2008. L’execució de les millores recomanables a Illa Corsini davant l’obertura del Mercat Central, el 2013. O la necessitat d’activar una política d’aparcaments atractiva per evitar la imatge de ciutat cara, el 2014. Entre moltes altres consideracions i propostes que s’han anat presentant en els darrers anys i que, des de diferents àmbits, sobretot  de l’administració local, no sempre han tingut la resposta esperada.

Totes aquelles llums de color àmbar, que ja s’intuïen anys enrere ara s’han convertit en vermelles. Davant d’aquesta situació, la Cambra de Tarragona proposa activar un Pla de xoc impulsat per l’Ajuntament de Tarragona amb l’acord dels actors comercials de la ciutat, promovent les següents línies d’actuació:

Línia 1. Recolzament al comerç del centre urbà

En primer lloc, es fa necessari consolidar les activitats comercials existents amb mesures per augmentar la seva competitivitat (digitalització, foment d’experiències de compra, mesures de foment d’adequació dels locals comercials per tal de que siguin més atractius, utilització de l’espai públic a baix preu, fiscalitat municipal tova...). 

La digitalització és fonamental. Caldria que el comerç urbà desenvolupés promocions, comunicacions i impuls de contactes via smartphone amb aplicacions APP amb el suport de l'Ajuntament i la col·laboració estratègica de la Cambra de Tarragona.

I resulta fonamental el desenvolupament del concepte de botigues amables amb  atenció més personalitzada, comercialització dels actius autòctons, i interacció amb el seus clients (oferint tallers, tastos o inclús cedint espais a cost zero, entre d'altres).

D’altra banda, caldria fomentar un programa per a la inversió i atracció de nous actors comercials amb mesures fiscals atractives, política d’usos de locals buits, o proposta d’un pla d’usos comercials per concentrar les àrees de comerç.

Línia 2. Impuls de la dinamització comercial

La Cambra de Tarragona proposa la creació d’un nou ens de gestió público-privada, mentre no es pugui activar la constitució de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), que preveu el desenvolupament de la Llei de Comerç de Catalunya, i que s’encarregui de la dinamització comercial de la ciutat de forma coordinada.

El primer repte és aconseguir que la ciutadania es torni a fer seva la Rambla Nova o els espais d’Illa Corsini tot fomentant activitats esportives, socials o cíviques amb les associacions de la ciutat.

També es fa necessari un pla anual de les fires i esdeveniments per implicar el sector comercial amb campanyes de promoció senzilles, però que impliquin al major nombre d’actors comercials possibles amb una bona difusió, i amb una calendarització adequada en funció també de l’activitat cultural i esportiva, per aprofitar sinèrgies. Així com programar activitats de reclam al carrer, en funció de la temporada i l'oportunitat,  augmentar la inversió publicitària i de difusió per tots els mitjans, ara mateix es fa poc o res. En definitiva, es fa necessari impulsar la marca Tarragona Capital Comercial.

Aquí també cal una política de mobilitat comercial, demanem la gratuïtat o preus gairebé simbòlics pels aparcaments de la ciutat, sobretot els cèntrics, en horari de 15 a 24 hores tots els dissabtes de l'any per afavorir les compres, visites i la despesa en establiments de restauració. Així com, promoure la mobilitat comercial entre les diferents zones de la ciutat (El Corte Inglés-Parc Central-Centre Ciutat)  i també amb els parcs comercials (Gavarres-Carrefour-PP13),  millorant la fluïdesa del tràfic en punts concrets els dies de major afluència comercial.

En definitiva, cal traslladar una imatge de ciutat comercial, on l’aparcament no és un cost per gaudir de compres i d’oci.

Línia 3. Consolidar les sinèrgies entre turisme i comerç

El principal atractiu del centre de la ciutat és el turisme, cal promoure les sinèrgies entre ambdós sectors. Tarragona té un patrimoni monumental desaprofitat, el comerç ha d’actuar com el principal prescriptor i altaveu. Caldria un esforç en la millora de la retolació i, sobretot, la promoció dels nostres actius. La captació de visitants per aquesta línia afavoriria al comerç.

En aquest sentit, la Cambra de Tarragona és partidària de que la ciutat sigui declarada municipi turístic a efectes d’horaris comercials, com ja ho són la majoria de municipis turístics del territori.


Segueix-nos!

Agenda