Article d’opinió signat per Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona.
“Aquests dies s’ha celebrat a Catalunya la tercera edició de la Setmana del Comerç. És, doncs, un moment oportú per reflexionar sobre el sector atès que el comerç independent, el de proximitat, està passant per una etapa de desconcert, fins i tot de pessimisme, davant les dificultats amb les que es troba per garantir la seva rendibilitat.
És evident que l'augment de compres per Internet ha canviat els hàbits de consum de bona part dels clients, i els canviarà encara més. Si ahir la diferenciació es trobava entre mitjana - gran superfície i petit comerç, avui cal cercar-la entre comerç de venda electrònica i comerç físic.
La proliferació de cadenes comercials, franquícies, grans i mitjanes superfícies a les perifèries i als centres urbans és una realitat creixent, però també ho és que la interacció directa amb el client final és cada vegada més important. Així com el creixement de marques pròpies, de la personalització del producte o el servei, l’oferta d’articles de proximitat, artesanals, singulars, o el compromís del comerç amb una ètica o propòsit ambiental. El que vull dir, en definitiva, és que totes les noves tendències signifiquen noves oportunitats per al petit comerç, que cal detectar i aprofitar.
Tant és així, que les grans marques estan obrint establiments de petit format molt més amables, d'atenció més personalitzada, i interacció amb el seus clients (oferint tallers, tastos o inclús cedint espais a cost zero, entre d'altres). Aquests canvis significaran, també, que les ciutats, especialment les mitjanes com ara Tarragona, per destacar comercialment, hauran d'emprendre estratègies molt més combatives i atractives davant un client globalitzat que té, més que mai, molt on triar i remenar.
Però, avui no vull parlar d'àrees comercials o de la millora del centre urbà de Tarragona, que n'hi hauria per llogar-hi cadires. La reflexió va encaminada a què poden fer els comerciants per arribar més als seus clients, com ser una referència en la decisió de compra, com generar experiències de compra úniques que canalitzin més tràfic de clients a les botigues... Tot plegat, passa per adaptar-se a les transformacions tecnològiques i socials, per canviar el xip, per redefinir els formats comercials. Li heu preguntat mai a un client què li agrada més de la vostra botiga? O heu pensat per què hi ha clients que no saben que hi sou i es sorprenen quan us descobreixen?
Tot això significa professionalitzar més el dia a dia, ja que si no es fa així serà molt difícil que el petit comerç sobrevisqui a aquest entorn canviant. I la necessària transformació passa per estar atents a les tendències, assistir a les formacions que preparem a la Cambra de Tarragona o les que es fan a diferents associacions, visitar botigues d'altres ciutats per veure com s'ho fan, provocar col·laboracions entre establiments, i un conjunt d'accions que precisen més actitud, que no pas recursos, per impulsar la creativitat dels professionals del petit comerç.
Quan viatjo per Europa la presència del comerç és molt notòria als carrers de les ciutats. Les administracions locals promouen que les botigues surtin al carrer, siguin visibles per al vianants, i sigui possible acostar-s’hi i admirar unes jardineres, tenir una petita taula i asseure's on llegir el diari... Independentment de si acabes comprant o no.
Llavors penso: quina enveja. Però a Tarragona l'administració local no ho permetria mai. Tot és un passi per caixa i ja en parlarem. M'agradaria que s’impulsés un concepte de botiga externa, atractiu, per a tots els establiments. Que poguessin exposar part de la seva oferta al carrer d'una forma endreçada i corporativa. Així tindríem botigues més amables, que connectarien el carrer amb l'interior de la sala de venda, gaudiríem d’una oferta comercial de ciutat de major qualitat i un comerç més implicat. Ens hi posem?”
