La posada en servei del túnel de Lilla a l’A-27 entre Tarragona i Montblanc, i l’arranjament viari de la connexió entre la sortida del túnel i l’entrada a l’autopista l’AP-2, que podria ser una realitat l’any 2024, suposarà un nou marc de relacions entre les Terres de Ponent i el Camp de Tarragona.
Per aprofitar les oportunitats que aquesta infraestructura, que fa més de 40 anys que es reclama, pot suposar a nivell econòmic i social, aquest matí s’han reunit Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona i Jaume Saltó, president de la Cambra de Lleida, a la Casa de la Punxa, seu de la Corporació tarragonina.
En el decurs de la trobada s’ha signat un document de treball, que s’impulsarà des d’ambdues Cambres, i en el que s’hi estableix que:
L'autovia A-27 és un objectiu estratègic supracomunitari i estatal, atès que forma part de l'eix d'autovies subpirinenc, que discorre des de Sant Sebastià al Cantàbric fins a Tarragona a la Mediterrània, i que objectivament té un notori valor estratègic:
- Corregeix el disseny radial de la xarxa de carreteres de l'Estat.
- Comunica un extens teixit econòmic i empresarial entre el País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya, que representa el 12,5 per cent de la superfície, el 27 per cent de la població i el 31,6 per cent del PIB de l'Estat espanyol;
- Garanteix la funcionalitat com a eix de comunicació entre els fronts portuaris del Cantàbric i de la Mediterrània.
Aquest marc territorial ha servit a les Cambres de Lleida i de Tarragona per posar damunt de la taula els principals impactes sobre els quals volen treballar estretament durant els propers anys per al seu desenvolupament territorial:
- Millorar la relació del Port de Tarragona amb el seu hinterland, dotant-lo d’una via de gran capacitat que la majoria de ports estatals disposa. El 25 per cent dels moviments portuaris tenen origen i destí amb el quadrant nord-est peninsular en tràfics com l’agroalimentari, automobilístic, pasta de paper, siderúrgic o animals vius. Aquesta major accessibilitat pot donar noves oportunitats de negoci o incrementar-ne les actuals.
- Consolidar-se com a hub logístic del Corredor del Mediterrani. Actualment el sector del transport suporta la despesa en carburants i temps que representa circumdar els més de 70 quilòmetres fins a l’AP-2. Així mateix, el 20-25 per cent del transport pesant es dirigeix també al quadrant nord-est peninsular. Se’ns dubte, l‘obertura al trànsit del túnel de Lilla consolidarà ambdós espais logístics. Lleida impulsa el polígon d’activitat econòmica Torreblanca-Quatre Pilans amb terminal intermodal pròpia i 433 hectàrees, de les quals desenvoluparà en una primera fase 222 hectàrees de gran parcel·la, un projecte que espera ser aprovat urbanísticament a finals de 2022. L’àrea de Tarragona disposa de creixements com la ZAL amb 92 hectàrees dins el recinte portuari, que està dissenyat per convertir-se en un innovador centre de transferència de mercaderies, o bé els desenvolupaments del polígon industrial de Constantí, lligats a la logística de tot tipus, ambdós amb connexió ferroviària.
- Complementarietat dels mercats turístics. Entorn d’un 25 per cent dels turistes estatals de la Costa Daurada accedeixen al litoral per aquesta via. Aquesta interrelació amb la demanda turística és una oportunitat per treballar productes turístics complementaris entre les dues destinacions a partir de la flexibilitat que suposarà un desplaçament més ràpid i còmode.
