Article d’opinió signat per Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona; Jordi Just, resident de la Cambra de Reus; Paco Faiges, president de la Cambra de Tortosa i Josep Maria Rovira, president de la Cambra de Valls.
“És evident que aquesta emergència sanitària del COVID-19 serà, també, un tsunami a nivell empresarial i econòmic. Sense treure focus en que la prioritat absoluta ara mateix ha de ser contenir la propagació del virus amb les mesures de confinament més estrictes, i assumint el sacrifici que suposa que el confinament afecti a totes les activitats no essencials, les Cambres de Comerç reclamem mesures més contundents per minimitzar l’impacte econòmic d’una situació sense precedents. Entre els sectors empresarials hi ha unanimitat en què les mesures anunciades pel Govern Central són clarament insuficients. És un moment excepcional que s’ha d’afrontar amb mesures excepcionals, però que no siguin un simple foc d’encenalls polític. Necessitem mesures reals, àgils i urgents que ajudin a salvar el màxim nombre d’empreses, amb especial atenció a les pimes i els autònoms, la part més vulnerable del nostre teixit empresarial. I molt especialment en els sectors que més patiran aquesta situació durant l’Estat d’Alarma (i després): el comerç, la restauració, i el turisme, entre d’altres.
Cal que l’esforç de l’Administració sigui més gran. La flexibilització del dèficit públic que ha aprovat la Unió Europea ha de donar marge per impulsar polítiques que vagin molt més enllà que les anunciades, tal com han fet altres països com Alemanya, França o Dinamarca, per posar tres exemples (n’hi ha més). La condonació sense interessos dels pagaments a l’Administració, els impostos i les cotitzacions a la Seguretat Social per a pimes i autònoms hauria de ser la primera d’aquestes mesures. No n’hi ha prou amb ajornaments, això és donar una puntada de peu endavant en un any en el que els ingressos disminuiran de manera molt significativa per a la gran majoria d’empreses. I, òbviament, cal exigir el pagament immediat de les factures que les Administracions tenen pendents amb les seves empreses proveïdores.
L’empresa necessita també mesures per diferir i prorratejar el pagament dels subministraments, lloguers i crèdits, entre d’altres costos empresarials. La tramitació ràpida i receptiva dels ERTO o la protecció dels denominats autònoms societaris -els grans oblidats en l’actual context- són altres àmbits en els que les mesures impulsades fins al moment necessiten millorar. I molt. Si el que volem és salvar la creació de riquesa i els llocs de treball que aporten les empreses a la societat. Som agents actius en aquesta crisi i serem el principal motor en la reactivació de l’economia. Prohibir els acomiadaments pressuposant que se’n farà un mal ús pot ser un llast per a la supervivència de les empreses i, per tant, una mesura que pot acabar generant més atur.
En aquest context, la banca mereix un capítol a banda. L’any 2012 els diners públics van servir per rescatar el sistema bancari espanyol. És el moment que, per la via del crèdit, les entitats financeres retornin a la societat allò que la societat els va donar. És la seva obligació moral. Però l’Administració ha de ser el garant perquè aquest mecanisme s’activi, exercint d’avalador i pressionant el sistema bancari perquè flexibilitzi els criteris de viabilitat empresarial a l’hora de concedir crèdits. La màniga ha de ser més ampla si volem que la nostra economia es reactivi en els mesos posteriors a la tornada a la normalitat, que serà progressiva. Proposem crèdits amb carències d’entre 6 i 12 mesos i amb períodes d’amortització d’entre 2 i 3 anys, un canvi de paradigma que hauria de comptar amb la vigilància del Banc d’Espanya.
I cal anar preparant-nos per al dia de l’endemà. Perquè és evident no tot s’acabarà amb aixecar el confinament. Hi haurà sectors com el comerç, el turisme, la restauració i, en general, els serveis, que tindran molt complicat recuperar una relativa normalitat i que necessitaran mesures extraordinàries. Segons els càlculs del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, el 90% de les nostres empreses resultaran afectades per aquesta situació, al voltant de la meitat veuran reduïda la seva facturació de manera molt considerable i un terç tancarà. Sense oblidar que les empreses necessitaran recursos per garantir la seguretat dels seus treballadors, que ha de ser el primer compromís que s’ha d’afrontar.
Nosaltres, les Cambres, treballem amb el compromís d’evitar-ho. O de minimitzar-ho al màxim. Per això hem impulsat la campanya ‘Que cap empresa tanqui’. Estem impulsant tota mena de programes i serveis: assessorament, informació, tramitacions digitals, formació online i, en definitiva, suport permanent per orientar els empresaris davant les múltiples casuístiques que provoca la situació que ens ha tocat viure. Ho fem amb poc finançament, molta imaginació i una infinita vocació de servei, la que sempre hem tingut com a corporacions de Dret Públic que treballen en favor de la competitivitat empresarial. Estem a la disposició de les administracions i les empreses per exercir de nexe i facilitar que les mesures que s’impulsin des dels diversos organismes siguin veritablement efectives. Entre tots, ens en sortirem, però cal fer les coses bé. O millor.”
