Obituari signat per Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona i Creu de Sant Jordi.
“Era de nit, plovia i feia fred, el dia que el vaig conèixer.
D’això fa molt de temps, tant que encara quedaven força anys per canviar de segle.
I avui és mort. No puc evitar sentir una profunda tristesa, de la mateixa manera que no es pot deixar de sentir la flaire de la poma tallada pel mig.
Quan el vaig conèixer tan sols feia uns dies que havíem anat a dinar les vint-i-set amigues que cada any ens trobàvem. Totes filles de la primera meitat del segle XX. Totes filles d’una generació que no ho va tenir gens fàcil. Totes vam patir els mateixos pals a les rodes, que ens van posar els bancs i les lleis d’aquest país. En definitiva, la societat que ens va tocar viure i contra la que ens hi vam girar.
Així, doncs, enfadades amb el món, el primer rampell va ser anar a veure al president de la Cambra de Tarragona. Li vam exposar les nostres inquietuds i li vam demanar el seu suport. Les nostres conviccions devien ser tan fermes com gran era la seva bondat. Ja que no només ens va escoltar sinó que ens va ajudar.
I tot això en una època en la que molts homes no escoltaven a les dones.
Però ell va fer possible que fundéssim a Tarragona la primera Associació d’Empresàries d’Espanya.
Només érem vint-i-set dones que necessitàvem canviar una manera de fer que avui en dia a les joves els hi pot semblar increïble. I és que en aquell temps calia la firma del marit per invertir en arreglar l’aparador del nostre comerç, demanar un crèdit al banc, gestionar una herència o per qualsevol altre tràmit administratiu.
Aquell president de la Cambra de Tarragona que ens va fer costat es deia Bartomeu Ramos Mora.
Immediatament va posar un tècnic a la nostra disposició, que ens va ajudar a redactar els estatuts, convocar una roda de premsa per explicar el nostre il·lusionant projecte i, per si tot això no fos prou, ens va acollir a la Casa de la Punxa on hi vam establir la nostra seu.
Després van venir els microcrèdits de la Caixa, gràcies al Robert Leporace, els periodistes que sempre ens van mostrar la seva estima, la televisió amb el programa de la Júlia Otero. I a partir d’aquí totes les dones d’aquest país ens van demanar ajuda, així va ser com els nostres estatuts van viatjar per fundar les associacions d’empresàries de Girona, Astúries, Lleida, Granada, Tenerife, Zamora, Vitòria, Còrdova...
I tot perquè ell ens va escoltar!
Se n’ha anat un home bo.
Un home que després d’una llarga i fosca malaltia no ha pogut estar present i gaudir de tot el que vàrem aconseguir aquelles vint-i-set dones quan ens vàrem convertir en la Business Professional Women i en les pioneres de l’Equal Pay Day.
Bartomeu, jo ara tinc l’honor d’ocupar la teva cadira, des de fa 8 anys, a la Cambra de Tarragona.
I des d’aquest lloc, tan teu i tan nostre, em vull acomiadar de tu tan dolçament com et mereixes, perquè només sabent escoltar, has ajudat a milers i milers de dones de tot el món.
Adeu President, ens trobarem a les estrelles perquè els àngels han d’estar amb els àngels.”
