Les Comarques de Tarragona no han pres part a la gran bacanal en la que s’ha convertit la política d’inversió en infraestructures de l’Estat, en aquests primers anys del segle XXI. Aquesta és una de les afirmacions que s’ha fet a la Cambra de Tarragona en el decurs de la presentació del llibre “La gran bacanal. La política desorbitada de les infraestructures a l’Estat” en la que el seus autors, Pere Macias (president del Cercle d’Infraestructures i portaveu adjunt de CiU al Congrés) i Gemma Aguilera (periodista de El Temps) han desgranat el contingut de la seva obra en el marc del “Bon dia Tarragona”, que organitza la Corporació tarragonina.
Segons el autors, “aquesta bacanal, que no s’ha produït a cap altre país europeu”, ha estat el resultat de la conjunció de tot un seguit d’elements: “crèdit barat, la necessitat d’invertir, la percepció europea de que Espanya era tant solvent com Alemanya i l’indissimulat objectiu dels diferents governs espanyols de fer de les infraestructures una eina per garantir la unitat nacional. Madrid és el centre i la perifèria s’ha d’unir amb el centre”.
Macias no se n’ha estat de fer autocrítica i inclús ha afirmat que la culpa “no sempre ha estat de Madrid”. En aquest punt Aguilera ha recordat que el 20 per cent del cost de les infraestructures executades a tot l’Estat correspon a les aportacions de la Unió Europea, “unes inversions que Europa no va controlar si es feien en criteris de rendibilitat ni va fiscalitzar.”
De fet, segons s’ha dit avui: “Espanya, malgrat aquesta desencertada i dilapidadora política d’inversions en la que han primat més els criteris politics que no pas els econòmics, no ha escarmentat. El criteri no s’ha corregit. I si hi haguessin diners farien una altra bacanal”.
En clau tarragonina Pere Macias s’ha referit als “dos drames de Tarragona”, l’A-27 i la N-340 i la “vergonya” del Corredor del Mediterrani.
En la valoració final Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona, ha dit que “a Tarragona no hi ha hagut bacanal. Anirem al cel, però hi anirem sense infraestructures. Mentre que alguns, malgrat tots els retrets que se’ls hi puguin fer, ja les tenen i aquí hem d’aguantar uns dèficits inexplicables com ara ser l’única capital de província catalana que hem d’anar a buscar fora l’AVE. Una mica de bacanal no ens hauria anar malament del tot”.
Resum del llibre
Tal i com resa la descripció d’aquest llibre: “Aeroports sense avions, estacions fantasma de TAV, ports amb dics gegants sense tràfic de mercaderies, autopistes que condueixen a territoris econòmicament desèrtics... És el resultat d'una Espanya que va creure a ulls clucs que la dilapidació de recursos públics en infraestructures garantiria la igualtat de totes les regions, la ficció de la cohesió territorial.
Una dècada prodigiosa (2000-2010) en què tant el PP com el PSOE, flanquejats per la bonança econòmica, es van llançar a una cursa desenfrenada per construir a tort i a dret en cada província.
Avui, la ficció s'ha desmuntat. La dècada prodigiosa il·lustra aquest desastre identificant-ne els responsables i les seves estratègies, sovint dissenyades per a cada regió segons les necessitats electorals. El cas més recent, el TAV de Galícia, promès pel PP en campanya electoral, en plena crisi econòmica. S'hi exposen xifres esfereïdores i es retrata una política d'infraestructures que té 'l'honor' de ser la menys rendible d'Europa. Un malbaratament que ha contribuït de forma sensible a la precària situació de l'economia espanyola. Arribats a aquest punt, es fa molt difícil que la societat espanyola segueixi donant el vist-i-plau a un dispendi tan obscè”.
