Martí Anglada, excorresponsal de TV3 a Brussel·les i Berlín ha estat a la Cambra de Tarragona per tal de prendre part a una nova edició del cicle de jornades “Bon dia Tarragona” que organitza la Corporació tarragonina amb el suport de Repsol.
Anglada ha parlat de “L’efecte Alemanya. La influència de la primera economia europea en el nostre dia a dia”.
Martí Anglada ha presentat de forma molt clara i directe, fent honor a la seva contrastada experiència com a comunicador ben informat, quin és el manual d’ús d’Alemanya i per què actuen com actuen, sobretot en el plànol econòmic, els alemanys. La pedra filosofal, vaja, per entendre les decisions que prenen i com aquestes ens acaben afectant.
Anglada s’ha remuntat enrere en el temps per detallar que els alemanys tenen una concepció luterana de l’economia, en clara contraposició a la keynesiana dels anglosaxons. Això explica que la cultura de l’esforç, austeritat, recerca del bé comú, perfeccionisme, feina ben feta... siguin conceptes molt arrelats, tant que els estan exportant a la resta d’Europa. “Entre d’altres coses perquè a ells els han funcionat”, ha dit. Anglada ho ha resumit dient que per a ells “la prosperitat va lligada a la virtut moral i el pecat s’ha de purgar”.
Un altra concepte que explica aquesta actitud es resumeix amb la frase que diu: “no es pot fer créixer l’economia amb diners que no tens”.
I on s’aconsegueixen aquests diners? Doncs de nou tornem a la visió luterana de tot plegat. Principalment les empreses alemanyes es financen a través de tancar acords amb la banca. El que Anglada n’ha dit “mà tancada”, en al·lusió a l’encaixada de mans quan es tanca un acord. I en clara contraposició a la “mà alçada” en anar a buscar diners als mercats de valors.
Vet aquí un altre concepte de la filosofia alemanya: la confiança. Martí Anglada ha explicat que no és veritat que assolir acords amb alemanys sigui complicat. “No ho és. Simplement volen conèixer amb qui fan tractes. Els cal confiança”.
En relació a la difícil situació que travessa Europa, Martí Anglada ha explicat que “Grècia no ha caigut perquè Alemanya no ha volgut. Però purgarà els seus pecats, com els purgarem tots. De fet, a la perifèria ens apliquen la mateixa recepta que van emprar a l’Est”.
Parlant de la perifèria, Anglada ha desfet un altre mite. El que diu que Alemanya ens necessita per tal de mantenir els seus nivells d’exportació. “No és així. La perifèria no és decisiva per ells. Ara ja miren molt més els mercats emergents”.
Per acabar dues anècdotes: “Quan un treballador alemany ajusta un cargol a la cadena de muntatge ho fa pensat que com millor ho faci i més eficaç sigui amb la seva feina això es traslladarà en una millora de les exportacions. Això és compromís”.
I la segona anècdota que té a veure amb la perfecció de la feina: “la d’un escombriaire a Berlín que al seu pas, i en un dia de vent, no deixava al terra ni una fulla. I aquesta realitat, que il·lustra la forma de ser d’aquell poble, la vaig viure en primera persona quan l’escombriaire no era conscient ni de que una càmera el gravava ni ningú el veia”.
Ens hem de fixar una mica més en Alemanya, ha sentenciat Martí Anglada.
Qui és Martí Anglada
Martí Anglada va néixer a Girona el 1949. Va ser cap d’Informació Internacional de Televisió de Catalunya (TV3) i comentarista de política internacional a TV3 i Catalunya Ràdio. És llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es dedica al periodisme en l’àmbit de la informació internacional des del 1976. Va tenir el primer destí com a corresponsal a l’estranger amb “La Vanguardia” el 1977, a l’Orient Mitjà. Va informar des de Beirut (guerra civil del Líban), El Caire i Bagdad. Es va establir finalment, de forma permanent, a Israel, quan Espanya encara no hi tenia relacions diplomàtiques.
El segon destí –sempre amb “La Vanguardia”- va ser la corresponsalia d’Itàlia i el Vaticà. Va residir a Roma durant tres anys, des de l’elecció de Sandro Pertini a la presidència fins a l’atemptat d’Alí Agca contra Joan Pau II. Va ser una època de nombrosos atemptats terroristes de les Brigades Roges i l’extrema dreta (estació de Bolònia). La tercera corresponsalia amb “La Vanguardia” va ser la de la Gran Bretanya (1981-83). Eren els temps de Margaret Thatcher i de la Guerra de les Malvines. També va publicar, al mateix diari, series de reportatges sobre la Banya d’Àfrica, la Xina del judici a la vídua de Mao i la Nicaragua sandinista.
Es va incorporar a TV3 el gener del 1984, en començar les emissions diàries. Va ser-ne el primer delegat a Washington, durant els darrers anys de la presidència de Ronald Reagan i els primers de George Bush (pare) (1987-90). En els seus últims anys a TV3 va ser el corresponsal europeu amb seu a Brussel·les i a Berlín (2009-2011). Ha publicat dos llibres: “Afers no tan estrangers” (Ed. Mina, Grup 62, 2008) i “Quatre Vies per a la Independència: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia” (de publicació imminent a Ed. Pòrtic, Grup 62).
A la foto, Martí Anglada amb Laura Roigé, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Tarragona i conductora d’aquest “Bon dia Tarragona”.
