Article d’opinió signat per Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona.
“Fa dues dècades aterrà a la Costa Daurada un model d’entendre el negoci turístic desconegut per aquestes contrades. Tant és així que no li van faltar, inicialment, detractors. De seguida el temps va donar la raó als qui varen empènyer en aquesta direcció i avui ningú gosa dubtar, perquè és indubtable, el que ha suposat per la nostra economia la petjada de Port Aventura, una infraestructura imprescindible.
Que a les Comarques de Tarragona mai hem tret de la Grossa? No exactament. Hi vam treure quan el primer gran parc temàtic del país hi obrí portes i ara estem a punt de tornar a viure una experiència semblant amb el projecte BCN World. Salvant, evidentment, totes les distàncies que separen ambdues inversions.
Em perdonareu el fàcil símil al voltant del tema del joc, però vet aquí on rau el principal entrebanc que entreté l’avenç d’aquest macroprojecte: la necessitat de modificar la llei tot adaptant-la a les necessitats d’un negoci on l’oci lligat al joc hi té un pes important, però no és l’únic aspecte. BCN World va més enllà del joc. No és només joc.
Però ja que parlem de joc, convé tenir present que aquesta activitat no és pas aliena a la nostra economia i moltes són les empreses que s’hi dediquen i moltes les famílies que d’això en viuen. Per aquest concepte l’Estat recapta a l’any 300 milions d’euros en impostos. I només el joc en suport digital (no localitzat geogràficament, per tant no lligat a una inversió ni a un retorn-benefici territorial), mou al conjunt d’Espanya 5.000 milions d’euros, que aporten la meitat de tot el que s’ingressa via impostos per aquest concepte.
Que ningú entengui que aquest article pretén ser una apologia del joc. Res de tot això, el que vull dir és que cal adaptar la normativa als nous usos i demanda que en matèria de joc precisa la nostra economia, dins un ordre (evidentment) i d’acord al que és la nostra societat.
I ja que parlem d’impostos que es generaran físicament aquí, des de les Comarques de Tarragona hem de demanar que aquests s’emprin també, i especialment, en accions que redundin a favor del foment , la promoció i a aportar valor als actius de la Costa Daurada. Lligat a això convé no perdre de vista, tampoc, que hem estat generosos tot acollint la denominació d’aquesta inversió, d’altra banda escollida segons els criteris d’una empresa estrictament privada, però, justament per això, varem demanar i demanem que es tingui especial cura i es vetlli per contractar, de forma prioritària, empreses i treballadors del territori per tirar endavant BCN World.
Deia abans que hem tret de la Grossa i sembla que podem tenir tots els números per treure-hi de nou. És per això que convé que els nostres representants polítics entenguin, més enllà de tactismes, el que realment ens hi estem jugant.
Amb altres representants de les institucions del territori, he tingut l’oportunitat d’explicar al Parlament el punt de vista de la Cambra de Tarragona sobre el projecte BCN World, he respost les preguntes que els diputats m’han formulat i els he expressat bona part del que apunto aquí.
Entenc, però no la comparteixo, la preocupació d’alguns davant aquesta infraestructura, i més quan el que realment ens hauria de preocupar a tots, i molt, és la taxa del 27,03 per cent d’atur a la província, insostenible, i les 113.000 persones que no tenen feina. Aquest si que és un motiu per estripar-se les vestidures! I preciso de nou: no estic dient que aquesta feblesa del mercat laboral serveixi de carta blanca per fer el que es vulgui. En absolut. Però si que per solucionar aquesta feblesa cal ser responsables, eficients i proactius. I ara els nostres polítics tenen una magnífica oportunitat per mostrar quina és realment la seva prioritat.”
