Notícies

Notícies:

Clau d'Or de la Cambra de Tarragona al Port
31/05/2012

El Port de Tarragona ha celebrat una reunió del Consell d’Administració a la seu de la Cambra de Tarragona amb motiu del 125 Aniversari de la Corporació tarragonina.

 

En el decurs de l’acte, Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona, ha volgut reconèixer els lligams històrics entre ambdues institucions i ha lliurat a Josep Andreu, president del Port, la Clau d’Or de la Cambra. Una distinció que s’atorga a aquelles persones, empreses o bé organitzacions que comparteixen els valors de foment de l’emprenedoria i dinamització del territori que defensa la Cambra de Tarragona.

 

De fet, la relació entre la Cambra i Port ve de lluny. I és que la Cambra la van fundar el 1887 un grup d’empresaris com Benigno López, Augusto Muller, Marquès de Muller, Mateu Boada, molt vinculats al port, per les seves activitats exportadores via marítima.

 

Des de la seva creació la Cambra ha estat molt activa en els temes relacionats amb el Port, i així, només néixer la Cambra es va oposar a la nova Llei d’Alcohols per que perjudicava les exportacions de vins a Rio de la Plata.

 

Aquesta  reivindicació significava un gravamen per a l’exportació a través del Port, fet que els empresaris varen reivindicar amb fermesa acabant en un míting al Teatre Principal el dia 22 d’abril de 1888, acte que va tenir una resposta contundent del Ministeri a l’amenaçar els aforadors a través del Delegat d’Hisenda de ...“dejarles cesantes y formarles causa criminal por desacato a la autoridad...”

 

Nombroses han estat les accions de la Cambra en favor del Port com poden ser, a títol d’exemple :

 

·         L’any 1901 la Cambra demana al Ministeri l’establiment d’una “Zona Neutral” al Port de Tarragona, (el que avui en diríem zona franca), que permetria conservar les mercaderies estrangeres i colonials sense pagar drets d’importació.

Entre 1904 i 1906 la importació pel Port de Tarragona fou de 174 milions de quilos de blat per valor de 42 milions de pessetes que varen pagar per drets aranzelaris......14 milions de pessetes !!!

 

Aquesta petició de zona franca o dipòsit franc va ser una reivindicació constant de la Cambra al llarg de la història.

 

Finalment el Dipòsit Franc es va aconseguir molts anys després.

 

·         El 1904 s’estableix el servei de Pesador Jurat, que ofereix la Cambra per a controlar el pes de les mercaderies que entraven i sortien del Port.

 

·         El 1911 es demana permís per un vapor setmanal Palma-Tarragona, mentre que el 1924 es va establir el primer Correu de Palma.

 

·         El 1914 es constitueix a la Cambra la Asociación de Agentes y Consignatarios de Buques amb seu a la nostra Corporació.

També posteriorment es va crear i establir a la Cambra el Col·legi Oficial d’Agents i Comissionistes de Duanes, que ha continuat fins avui a la nostra seu.

 

·         El 1918 la Cambra emet informe al Ministeri de Marina en favor de la creació de la societat de drassanes a Tarragona (la futura Astilleros de Tarragona) que projectava construir vaixells 2.700 tones, aconseguint el 1922 el dic flotant “Tarragona” amb capacitat per admetre vaixells de fins a 3.000 tones i una eslora de 70 metres, dedicat a la reparació de vaixells.

 

·         El 1920 la Cambra proposa i es crea la Junta de Vigilants de Molls, que va estar plenament activa fins el 1941.

 

·         El 1926 es crea el laboratori de la Duana, subvencionat econòmicament per la Cambra de Tarragona.

 

·         Durant la Segona República, també la Cambra va estar molt activa reiterant la petició de la zona franca pel Port i el 1934 va demanar oficialment l’autonomia municipal pel Port de Tarragona, mentre que el 1936 la Cambra s’oposa frontalment al Port per l’establiment d’un impost de 25 cèntims per tona operada pel Port.

 

·         Novament el 1948 es demana un Dipòsit Franc per Tarragona, acollint-se al protocol Franco-Peron, petició que durant molts anys va ser una contínua reivindicació de la Cambra, fins aconseguir l’acord del govern de l’Estat de la creació d’aquest Dipòsit l’any 1975.

 

·         El 1970 es sol·licita el Despatx duaner de mercaderies a través del Port, aconseguint-se l’any 1972 l’establiment del despatx de mercaderies per a ser embarcades cap a l’exterior.

 

·         El 1981 el Consell d’Usuaris del Transport Marítim a Tarragona es domicilia a la Cambra i posteriorment el 1985 la Cambra novament es manifesta en favor de l’autonomia del Port, alhora que proposa convertir el Moll de Costa en un recinte firal.

 

En èpoques més recents cal destacar la creació d’Apportt entitat formada per un grup d’empreses i presidida per la Cambra des de la seva fundació, i dedicada a la promoció exterior del Port i els seus serveis.

 

També és cert que al llarg de la història els interessos del Port i de la Cambra en ocasions no van ser coincidents, com és el cas de l’Estudi encarregat per la pròpia Autoritat Portuària a la Cambra l’any 1994 per fer un comparatiu entre les tarifes portuàries de diferents ports internacionals.

 

Els empresaris de la Cambra demanaven una rebaixa del 25%  en les tarifes de la T-1, T-2 i T-3, mentre que el Port oferia una rebaixa del 6%, amb el suport de la Cepta.

 

Finalment es va aconseguir que el Congrés dels Diputats instés al Govern a establir aquesta rebaixa, basant-se en l’estudi de la Cambra de Tarragona, que va donar lloc a una proposició no de Llei firmada per Rodrigo de Rato Figaredo, amb el suport de CIU i així es va establir aquesta rebaixa del 25% en les tarifes.

 

En els últims decennis la col·laboració entre Cambra i Port ha estat molt intensa, com ho demostra el Conveni signat el 1988 i renovat el 1995 entre el Port i la Cambra amb l’objectiu de promocionar l’exportació i cercar nous mercats a Europa, Sud-àfrica i Austràlia.

 

En definitiva, la vida de la Cambra i la del Port ha estat molt vinculada al llarg de la història, els grans empresaris, operadors portuaris, sempre han trobat el suport i la col·laboració de la nostra Corporació i des de la Cambra s’ha contribuït a la projecció del Port de Tarragona.

 

Tornar al llistat