Notícies

Notícies:

"Jo també vull un CRT!"
26/04/2013

Article d’opinió signat per Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona.

Per als qui no hi estiguin posats, el Consorci Centre Recreatiu i Turístic, més conegut com a CRT, és una eina que es va crear per tal de gestionar infraestructures i dominis compresos en un espai de més 800 hectàrees, a cavall de Salou i Vila-seca. Dedicats, justament, als usos que s’indica en la seva denominació.

El CRT és un model de gestió, únic, de serveis mancomunats. No se’n troba cap altre d’igual al món. Vet aquí la seva originalitat. Però és que, a més, funciona. I molt bé. De fet, per agilitat i eficàcia en les gestions és capaç de treure els colors a l’administració més pintada. I això és dir molt en un país on les empreses pateixen una burocràcia que, sovint, rema contracorrent.

Tant de bo el model que va inspirar aquest CRT s’hagués implementat a més àmbits, d’altra manera aniríem!

A la vista de tot plegat, el sentit comú aconsella preservar aquesta intel·ligent eina. No només pel bé d’una fórmula de gestió eficient, sinó pel servei que fa a un sector estratègic per la nostra economia. Algú pot posar en dubte que el CRT no hagi estat un decisiu dinamitzador al servei del turisme i la nostra economia?

No s’entendria que no se seguís aprofitant la potencialitat del CRT i més ara on a l’horitzó ja s’hi entreveu l’arribada inversions de tal magnitud que canviaran, en positiu, la fisonomia d’aquestes comarques.

Per això, la generositat que s’ha tingut en acceptar un repartiment fiscal diferent, i percentualment inferior, al que fins ara hi havia dins el CRT és un gest de responsabilitat poc habitual. Atès que suposa, i això és molt important, admetre que per davant dels interessos, legítims, d’un municipi preval, en aquest cas, el bé comú d’un territori.

Un territori, una població i unes institucions que, en el cas de la Cambra de Tarragona, i tot sigui dit, patim en veure com per culpa d’una estratègia populista i una rebequeria de campanar (ja hi tornem a ser!) es podia enquistar el que mai hauria d’haver estat un problema.

Tornar al llistat